Un cop s’acaben els cursos d’esgrima teatral, sempre queda un regust especial. És normal en el sentit de que, en un període curt de temps, estableixes lligams degut a l’entrega, compromís i generositat entre els companys, que demana la pròpia disciplina. A més, també deixen petites grans històries per recordar.
En aquest cas no ha estat menys. Han quedat anècdotes molt divertides, però també grans lliçons que guardaré dins meu i que procuraré transmetre tant com en sàpiga.
Lliçons com la de participants amb una determinada situació física. També algú que, tot i patir una lesió, va determinar-se a actuar en tots els passis amb un somriure a la cara i una exhibició de gestió personal. D’altres, joves, que tot i no poder participar a les actuacions van ajudar la resta de participants fent de covers dels companys als assaigs.
Aquest grup, on la majoria es coneixia, va fer una pinya “sagrada” molt més enllà de la seva relació inicial, forjada al llarg de les 10 classes i les actuacions dins la Fira renaixentista de Calella.
Ara aquesta pinya- i tot Calella- s’ha vist colpejada fa un parell de dies pel traspàs sobtat d’un gran company i amic de tots: en Ramon de Calasanz. Una persona bona, generosa i del que guardaré record tota la vida. En Ramon va saber fruïr amb les classes. També recordaré com va xalar amb la coreo a les actuacions i ballant al so de InTrobaVeritas.
Aquesta és la imatge que vull conservar. Atomitzant en la seva figura, tot el procés amb els participants del curs: un cant a la vida, al compromís, a l’actitud i a la generositat.
Vola alt, amic Ramon. Ha estat un autèntic plaer compartir amb tu aquest tros del camí. Ens tornarem a retrobar on tots els camins acaben convergint.
