Enrico Provinciale tenia una taverna a la zona cèntrica de la ciutat però les seves conegudes tendències en favor de la concòrdia entre religions li van crear enemistat amb el veguer. Degut a això es va quedar sense taverna i va haver de portar el seu espectacle a una haima, propietat del califa d’Aldover, però la haima va ser víctima de la brutalitat del cabdill bàrbar Erik lo Bèstia. Buscant una mica més de seguretat, l’Enrico i els seus amics van establir-se en un campament nòmada dins les muralles superiors de la ciutat. Tampoc se’n van sortir a l’estar massa aprop dels guàrdies que rondaven la muralla. Finalment- i de moment-, s’estan al call jueu de la ciutat de Tortosa, al peu de la torre del Célio, esperant no cridar l’atenció dels perills que els amenacen contínuament.Amb l’esperança de no patir més, l’Enrico Provinciale fa seure al sempre distingit públic i, tot cantant, presenta tots els artistes que actuaran aquesta nit. Però avisa que, entre ells, hi ha alguns que són buscats pels guàrdies que es passegen per dalt de la muralla. Per no parlar d’Èrik lo Bèstia, que els persegueix implacablement i en qualsevol moment podria irrompre i reduir-ho tot a cendres… Per favore, res d’algaravia!