GRÀCIES!

Aquest any de pandèmia ha estat molt dur per a tots, en molts sentits, i encara tot just estem sentint que ens en sortim i potser- per tot el que hem passat- no ens ho acabem de creure a hores d’ara.

En aquest punt precisament, en el que sembla que tot vulgui tornar a florir, és quan faig mirada enrere i observo quants projectes han caigut, s’han anul·lat, o simplement no han fructificat, per mor d’aquesta pandèmia dels collons que ens ha agafat a tots a contrapeu. Ha estat també duríssim a nivell econòmic. Jo, sortosament, m’he pogut sostenir mínimament (com en Tarzan, de liana a liana sempre in extremis) gràcies als alumnes de teatre i de combat teatral. Gràcies òbviament també als diferents ens organitzadors que han mantingut el fil mínim per fer viable aquella activitat, ja sigui online o de manera presencial amb restriccions. Però, torno, ha estat gràcies als alumnes durant l’assot de la pandèmia- i ara-, que he pogut continuar amb la tasca mínima per poder aguantar. Em pregunto els motius… lleialtat? fidelitat? ganes de continuar fent coses malgrat tot? han continuat trobant que allò que fèiem els aportava? Tot plegat potser. Però hi ha quelcom, gens desdenyable, que també hi ha influït: l’actitud. De totes les coses que miro de transmetre als alumnes ja siguin de teatre o d’esgrima teatral, aquesta és una de les patums. Els meus alumnes ho saben. Crec que és un gran valor en declivi social, pel que es va veient, però absolutament essencial per a tot el que es pretengui fer o ser.

Aquest valor m’acaba de probablement salvar a mi, gràcies sobretot als meus alumnes. Alhora ens pot ajudar decididament a salvar-nos individualment i col·lectivament a tots. GRÀCIES!