No seré políticament correcte i afirmaré pel broc gros 2 coses:
– En Juan Carlos Martel serà un magnífic director del Teatre Lliure.
– En TOT aquest assumpte hi ha hagut passades de frenada (que no comparteixo), carronyeria i hipocresia acompanyada de molta feina per al sr. Lobo.
No busco notorietat, per això no etiqueto ningú. Al cap i a la fi sóc 1 actor que em vaig arrossegant pel món i faig coreos d’esgrima. Fa mesos que aquest tema em perturba, hi era en el moment detonant de tot ‘aquest assumpte. No vull explicar “la meva versió”, ni desacreditar a qui s’hagi sentit agreujat. Només sento el que sento i percebo moltes consciències a blanquejar. Aquesta història és digna d’un drama shakespearià.
Molta sort, encerts i tan de bo reflexionem TOTS els que ens hi sentim concernits.
Sóc molt crític amb l’ésser humà en societat (on m’incloc evidentment i em qüestiono d’igual manera). De la mateixa manera qüestiono els que formem part d’aquest ofici: compartim queixes i reivindicacions- moltes legítimes-, però mai veig autocrítica i això em refot profundament.
Ha desparegut l’humilitat? Fa molt de temps, a excepció d’un actor ara fa poc, que no escolto de cap company/a del meu entorn el gaudi professional d’aquest art. Totes les “culpes” de la nostra dissort són d’algú, de l’status quo o de determinades polítiques. Sí? De veritat?
