Després de tot l’any de treballar-hi, ara és la recta final de les dos direccions artístiques que duc a terme (Festival Terra de Trobadors i Vilamagore medieval). Són dos festivals diferents, amb molta diferència de volum però, per part meva, amb un objectiu comú: explicar al visitant una història de la que vull que en sigui partícip.
Abans però, voldria situar la cosa en el moment en el que ja gairebé tothom pot estar d’acord: percepció de que el tema mercats/fires/festivals temàtics està bastant cremat. Les causes les podem trobar a tort i a dret però, sobretot- i aquí és on crec que està el quid de la qüestió-, en la poca atenció que hi hem esmerçat a nivell estètic (en el sentit més ampli del terme). Per tant, no penso que allò temàtic que es vulgui fer, estigui ja cremat, si no que ha patit un desprestigi per desatenció. Per què ha passat? Segurament per una ànsia general de voler ser els primers en oferir quelcom sense estudiar-ho bé, per oferir quantitat abans que qualitat, per prioritzar productes o espectacles solvents sense pensar en la seva contextualització, etc. Tot plegat ha fet que, al llarg dels anys, hi hagi visitants que comencin a mostrar-ne una desafecció.
Es pot revertir aquesta inèrcia? Sí, segur. Caldrà que ens hi esforcem? Absolutament. Val la pena? Sens dubte.
Per a mi, la clau de volta està en el fet de fer el mateix que faríem si pretenguéssim fer un espectacle: Què volem explicar al visitant? Llavors organitzar en conseqüència:
- No cedir a les solucions aparentment fàcils, però que ens apartarien de l’objectiu.
- Procurar que tots els implicats creguin en aquest objectiu comú i en la manera en com s’hi vol arribar.
- Treballar perquè l’estètica en tot el seu sentit i la concordança regnin tan a nivell de les parades del mercat, com dels espectacles i/o animacions que es vulguin dur a terme.
- Lluitar perquè tot flueixi com una història o relat, que arribi al visitant d’una manera clara, atractiva i comprensible.
- Tenir present el que es vol provocar en el visitant.
- Procurar-ho tot perquè el visitant en visqui l’experiència.
Estic convençut que aquest és el camí, però
quasi mai és fàcil: Sovint m’equivoco (per començar) però, tanmateix, cada nova dificultat és una oportunitat per resoldre-la. La sort que tinc és que m’encanta la meva feina. Intenció x Perseverança / Temps… Aquesta és la fórmula que tinc entre cella i cella. Fotem-li fort a la intenció i a la perseverança i ,llavors, el pas del temps tendirà a oferir-nos uns resultats cada cop més favorables.
Ja queda poc. Llum als ulls i força al braç!
